I què bonic és tot en teoria

Però a la pràctica es sol complicar més la troca.


Ara deu fer un mes havent vist la peli Home, se'm va despertar un cuc que ja tenia des de fa temps i que de vegades, quan l'inciten, es remou per l'estómac. És el cuc comuntment conegut com el de "la consciencia ecològica" o similar. Normalment després de veure documentals o pel·lícules que tracten el tema ecològic, l'estat de la biodiversitat del planeta, etc., el cuc es remou més que mai. Però el que més em fot és que a la majoria d'aquest tipus de documents divulgatoris no et donen solucions que tu com a individu puguis fer per contribuir a la frenada de la decadència del planeta que ja fa anys vem iniciar. I això encara molesta més al cuc. I crec que és per això que la gent passa de cuidar el medi on viuen, perquè tothom els atabala amb els problemes però no els donen solucions. Solucions que puguin aplicar aquell mateix dia, com fer servir paper de diari per embolicar regals, menjar i beure productes del país per ajudar a retallar la contaminació produïda pel transport internacional de mercaderies...
I clar, tot i que la peli Home deixa petites pistes d'aquestes solucions, em va pillar de bon humor i vaig passar-me el dia buscant per la web accions que jo dins en el meu entorn i les meves possibilitats pogués fer. Vaig trobar una web que està força bé, ja que no sols exposa els fets negatius sinó que també proposa consells i links a pàgines on venen productes eco-friendly. A més està tot organitzat per seccions (a la casa, a l'oficina, salut, transport...)

http://www.greenyour.com/

Total, que xafardejant vaig llegir un article sobre la roba i què es podia fer per contribuir a la salut del planeta. Bàsicament dues coses: o, com ja he aventurat abans, mirar d'adquirir productes del país perquè la contaminació derivada del transport del producte no és tanta com els productes que venen de la Xina p.ex., o aprofitar roba de segona mà, ja que el fet de comprar-ne de nova genera més residus que no reciclar peces que estan en bon estat.

Com que l'armari de la meva mare me'l se de memòria (perquè més d'un cop l'he remenat per trobar faldilles o jerseis encantadors), la búsqueda internauta del dia es va anar derivant cap a la cerca i captura de botigues on comprar roba de segona mà, a Barcelona. Vaig trobar una web interessant on en recomanen algunes i a més donen consells (alguns obvis i alguns sorprenents) de la compra de roba de 2a ma.
Tendes de 2a ma a Bcn:
http://www.afindemes.es/938/moda-de-segunda-mano-en-barcelona/
Els 18 consells:
http://www.afindemes.es/1385/estilo-usado-18-consejos-para-comprar-ropa-de-segunda-mano/

Molt motivada em vaig fer un mapa al google maps situant totes les tendes als carrers principals del centre de la ciutat. Tenia moltes ganes d'anar a fer la ruta, intrigada pel que hi podia trobar.

Fa dos dies vaig anar al carrer Riera Baixa, on es concentren la majoria de les tendes de 2a ma. Doncs bé... ha estat una mica fracàs, la veritat. Potser per les expectatives massa altes que m'havia fet... Però de tot se n'aprèn. En aquest cas vaig descobrir que no sols les ganes i predisposició conten per fer una compra satisfactòria.

Bàsicament, la clau està en no anar amb una idea clara del que vols comprar perquè llavors no ho trobes. Són botigues on s'ha de remenar, on NO tenen de tot. Tenen el que tenen, de vegades 40 pantalons curts o de vegades només 2. I després està el gran dilema de les talles. Deixant a part el tallatge d'èpoques passades, entra en acció el factor sort. Si estàs com un pal tens més possibilitats de que aquella samarreta, vestit, el que sigui, que ha aparegut per art de màgia entre la barra atiborrada de la part més amagada de la botiga et vagi bé. Per aquesta regla de tres les possibilitats de cabre en un vestit moníssim es minimitzen a mesura que la teva constitució sigui, diguéssim, més forta, ample, o amb corbes.

Vaig passejar-me per 6 botigues amb un resultat final de 2 faldilles per 37 lerus. Ah! Perquè l'altre cosa està en els preus. Depèn de la peça de roba o de la botiga els preus varien força. Et pots trobar amb un banyador dels anys 50 que val 80 euracos, però a un altre lloc pantalons i samarretes a 10 euros.

En fi, a partir d'ara quan necessiti roba primer aniré a xafardejar per les botigues de 2a mà a veure amb què em sorprenen.

De moment seguiré tancant l'aixeta quan em renti les dents, enrecordant d'apagar les llums de les habitacions quan surti (excepte si són fluorescents i hi he de tornar en breu ja que en aquest cas es necessita més energia per fer encendre el cebador que per mantenir la llum encesa), comprant la carn i altres queviures al Guissona, separant la brossa i intentant que el cuc no s'adormi.

Exàmens i Aranyes

KITTY: Yo sacaba mejores notas que tu padre, pero él sabe matar arañas... ¿En todos estos años cuantos exámenes he hecho? ¡Ninguno! ¿Pero cuantas arañas ha matado tu padre? ¡¡Cieeeeentas de ellaaaaaas!!

ERIK: Pero mamá... ¡¡Me dan miedo las arañas!!


"Aquellos maravillosos 70", una gran serie amb un guionàs de campeonato.
Molt bona varietat de personatges que gràcies a la perfecta definició de les seves característiques no només per el que diuen sinó per com es comporten en general, és impossible no identificar-te o simpatitzar amb algun.
A més els decorats molen molt, sobre tot la cuina!! Amb aquell paper de paret de floretes i els tamburets taronges! n_n

http://www.that70sshow.com/

A mi m'és igual treure o no millors notes que ell... però el que està segur és que necessito que em mati aranyes! Bé, que les mati tampoc cal... que les tregui fora de casa, jiji

Xorrades que fan ser qui ets

Avui la meva germana, com milers d'estudiants arreu d'Espanya, ha començat els exàmens de Selectivitat. Estic desitjant que arribi a casa perquè m'expliqui com li ha anat. Per que em digui que aquests exàmens estan mitificats, que són menys del que t'esperes, però com que et fan anar amb por, doncs van com van.

Si més no, és el que em va passar a mi... Mira que n'havia fet de prova, però quan arribes allà, en aquelles classes amb taules en fileres i t'has de buscar per les files... I no te'n recordes de com s'inscriu un quadrat en un triangle i vols "contrastar idees" amb el company de classe però està massa lluny per establir comunicació... I que a l'examen de física hi hagi majoria de preguntes d'electromagnètica, que era el tema més curt del curs i el que menys em sabia... I que a mates em quedés en blanc...

Quines ganes que tinc que ma germana també pugui adquirir anècdotes tan xorres que potser no importen a ningú però que fan que la teva vida sigui això... Viva... Perquè al cap i a la fi la vida de cadascú és una recopilació de vivències, i no de continguts... No estic dient que els continguts/coneixements no serveixin de res, sinó que serveixen per poder adquirir anècdotes.

Ara només falten els nets per escoltar-les (o fer veure que escolten). Mentrestant ens apanyarem amb els diaris personals, blogs, etc. on, a més, hi pots afegir fotografies o vídeos com aquests:



Tot i que per mirar fotografies és molt més entretingut i divertit ambels àlbums de fotos de tota la vida... Però això és un altre tema.

Els Contes de la Fada Vetakika

Ara deu fer uns 10 anys, a Radio Estel feien un programa radiofònic on explicaven contes populars. La veritat és que ma germana i jo ens hi vem adictir força. Cada vespre, puntuals a les 9, havent-nos rentat les dents i posat el pijama, ma mare sintonitzava el canal mentre ens acomodàvem als respectius llits.

<"tintirintinririn Els Contes de la Fada Vetakika tintirintinririn (sintonia del programa)">

Vet aquí que una vegada... una noia així eixerida i riallera tenia masses coses arxivades al cap. Un dia, bé, més aviat una nit, va decidir crear un blog on poder buidar part del contingut inútil que no feia res més que ocupar espai de la seva preuada neurona.
Ja feia temps que els blogs existien i cada cop més gent en creava, cadascú per una raó o altra, de tot tipus de temàtiques: de cultura, de crítica, d'ecologisme, de pensaments personals, etc.. La noia n'havia estat llegint alguns i al final es va decidir. Es volia provar a ella mateixa i veure si podia ser regular escrivint posts com a mínim un cop al mes.
Al principi tenia moltes idees per desfer-se'n, però el gran repte seria posts més endavant, quan les idees estiguéssin totes fora i hagués d'observar el món que l'envolta per trobar la inspiració.

Ara encara és dora per saber si la noia se'n sortirà o no, però esperem que un dia, sense adonar-se'n, hagi pogut tenir un blog saludable i actiu.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos.>

Bona Nit!