Exàmens i Aranyes

KITTY: Yo sacaba mejores notas que tu padre, pero él sabe matar arañas... ¿En todos estos años cuantos exámenes he hecho? ¡Ninguno! ¿Pero cuantas arañas ha matado tu padre? ¡¡Cieeeeentas de ellaaaaaas!!

ERIK: Pero mamá... ¡¡Me dan miedo las arañas!!


"Aquellos maravillosos 70", una gran serie amb un guionàs de campeonato.
Molt bona varietat de personatges que gràcies a la perfecta definició de les seves característiques no només per el que diuen sinó per com es comporten en general, és impossible no identificar-te o simpatitzar amb algun.
A més els decorats molen molt, sobre tot la cuina!! Amb aquell paper de paret de floretes i els tamburets taronges! n_n

http://www.that70sshow.com/

A mi m'és igual treure o no millors notes que ell... però el que està segur és que necessito que em mati aranyes! Bé, que les mati tampoc cal... que les tregui fora de casa, jiji

Xorrades que fan ser qui ets

Avui la meva germana, com milers d'estudiants arreu d'Espanya, ha començat els exàmens de Selectivitat. Estic desitjant que arribi a casa perquè m'expliqui com li ha anat. Per que em digui que aquests exàmens estan mitificats, que són menys del que t'esperes, però com que et fan anar amb por, doncs van com van.

Si més no, és el que em va passar a mi... Mira que n'havia fet de prova, però quan arribes allà, en aquelles classes amb taules en fileres i t'has de buscar per les files... I no te'n recordes de com s'inscriu un quadrat en un triangle i vols "contrastar idees" amb el company de classe però està massa lluny per establir comunicació... I que a l'examen de física hi hagi majoria de preguntes d'electromagnètica, que era el tema més curt del curs i el que menys em sabia... I que a mates em quedés en blanc...

Quines ganes que tinc que ma germana també pugui adquirir anècdotes tan xorres que potser no importen a ningú però que fan que la teva vida sigui això... Viva... Perquè al cap i a la fi la vida de cadascú és una recopilació de vivències, i no de continguts... No estic dient que els continguts/coneixements no serveixin de res, sinó que serveixen per poder adquirir anècdotes.

Ara només falten els nets per escoltar-les (o fer veure que escolten). Mentrestant ens apanyarem amb els diaris personals, blogs, etc. on, a més, hi pots afegir fotografies o vídeos com aquests:



Tot i que per mirar fotografies és molt més entretingut i divertit ambels àlbums de fotos de tota la vida... Però això és un altre tema.

Els Contes de la Fada Vetakika

Ara deu fer uns 10 anys, a Radio Estel feien un programa radiofònic on explicaven contes populars. La veritat és que ma germana i jo ens hi vem adictir força. Cada vespre, puntuals a les 9, havent-nos rentat les dents i posat el pijama, ma mare sintonitzava el canal mentre ens acomodàvem als respectius llits.

<"tintirintinririn Els Contes de la Fada Vetakika tintirintinririn (sintonia del programa)">

Vet aquí que una vegada... una noia així eixerida i riallera tenia masses coses arxivades al cap. Un dia, bé, més aviat una nit, va decidir crear un blog on poder buidar part del contingut inútil que no feia res més que ocupar espai de la seva preuada neurona.
Ja feia temps que els blogs existien i cada cop més gent en creava, cadascú per una raó o altra, de tot tipus de temàtiques: de cultura, de crítica, d'ecologisme, de pensaments personals, etc.. La noia n'havia estat llegint alguns i al final es va decidir. Es volia provar a ella mateixa i veure si podia ser regular escrivint posts com a mínim un cop al mes.
Al principi tenia moltes idees per desfer-se'n, però el gran repte seria posts més endavant, quan les idees estiguéssin totes fora i hagués d'observar el món que l'envolta per trobar la inspiració.

Ara encara és dora per saber si la noia se'n sortirà o no, però esperem que un dia, sense adonar-se'n, hagi pogut tenir un blog saludable i actiu.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos.>

Bona Nit!