Els Contes de la Fada Vetakika

Ara deu fer uns 10 anys, a Radio Estel feien un programa radiofònic on explicaven contes populars. La veritat és que ma germana i jo ens hi vem adictir força. Cada vespre, puntuals a les 9, havent-nos rentat les dents i posat el pijama, ma mare sintonitzava el canal mentre ens acomodàvem als respectius llits.

<"tintirintinririn Els Contes de la Fada Vetakika tintirintinririn (sintonia del programa)">

Vet aquí que una vegada... una noia així eixerida i riallera tenia masses coses arxivades al cap. Un dia, bé, més aviat una nit, va decidir crear un blog on poder buidar part del contingut inútil que no feia res més que ocupar espai de la seva preuada neurona.
Ja feia temps que els blogs existien i cada cop més gent en creava, cadascú per una raó o altra, de tot tipus de temàtiques: de cultura, de crítica, d'ecologisme, de pensaments personals, etc.. La noia n'havia estat llegint alguns i al final es va decidir. Es volia provar a ella mateixa i veure si podia ser regular escrivint posts com a mínim un cop al mes.
Al principi tenia moltes idees per desfer-se'n, però el gran repte seria posts més endavant, quan les idees estiguéssin totes fora i hagués d'observar el món que l'envolta per trobar la inspiració.

Ara encara és dora per saber si la noia se'n sortirà o no, però esperem que un dia, sense adonar-se'n, hagi pogut tenir un blog saludable i actiu.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos.>

Bona Nit!